L’alcohol etílic o etanol és una substància depressora del sistema nerviós central que alenteix les funcions vitals.
Quan consumim una beguda alcohòlica, aquesta passa per l’esòfag i l’estómac fins que arriba a l’intestí prim, lloc on l’alcohol és absorbit. Viatja per tot l’organisme a través de la sang, afecta molts d’òrgans vitals i és eliminat, en el 90 per cent, pel fetge.
A dosis baixes té un efecte euforitzant i de desinhibició (per això es pot confondre amb un estimulant), redueix la capacitat d'autocontrol i facilita l'aparició d'una conducta impulsiva.
A dosis altes provoca visió borrosa, problemes de coordinació, irritabilitat, pèrdua del calor de l’organisme i, fins i tot, pot induir al coma.
El consum excessiu i/o prolongat d’alcohol afecta les funcions cerebrals, provoca canvis d’humor, pèrdua de memòria i de la capacitat de concentració, problemes socials, laborals i/o familiars i altres malalties (hipertensió arterial, gastritis, cardiopaties, cirrosi, etc.).
Les begudes alcohòliques es poden classificar en dos grups, segons el procés d'elaboració:
Fermentades (cervesa, sidra o vi): procedeixen de la fermentació natural dels sucres continguts en diferents fruites i cereals utilitzats per a l'elaboració del producte alcohòlic (raïms, pomes, etc.). La concentració d'etanol en aquestes begudes es troba entre un 5 per cent i un 20 per cent.
Destil·lades (vodka, whisky, rom, etc.): procedeixen de la depuració i destil·lació de les begudes fermentades, i s’hi obtenen majors concentracions d'alcohol, que poden arribar des d’un 35 per cent a un 60 per cent, depenent de la beguda.
L'efecte de l'alcohol variarà en funció de la persona, el context i el tipus de beguda alcohòlica.
En funció de la persona, trobam que no és el mateix que en consumeixi un home o una dona.
- L'alcohol es dilueix al cos en proporció a la quantitat d'aigua que l'organisme posseeix. Atès que el cos de les dones conté menor proporció d'aigua i major proporció de greix que el dels homes, l'alcohol queda més concentrat al cos femení, i s’hi aconsegueix un major nivell d'alcoholèmia que en els homes a igual quantitat d'alcohol ingerit.
- L’alcohol es metabolitza de forma diferent: en les dones, les quantitats de l’enzim alcoholdeshidrogenasa, que s’encarrega de fer la primera digestió metabòlica de l’alcohol i el transforma en acetaldehid, són menors que les que hi ha en els homes.
Per calcular la quantitat d’alcohol consumida s’utilitza la unitat de beguda estàndard (UBE), que, a l’Estat espanyol, té aquesta equivalència:
Tipus de beguda Volum Nre. d’UBE
Vi 1 got (100 cc) 1 UBE
Cervesa 1 canya (200 cc) 1 UBE
Licor 1 copa (50 cc) 2 UBE
Combinat 1 combinat 2 UBE
L'Organització Mundial de la Salut fa aquesta classificació en referència al tipus de consumidors i consumidores:
Consum Homes Dones
Baix risc Fins a 17 UBE/setmana Fins a 11 UBE/setmana
Alt risc De 17 a 28 UBE/setmana D’11 a 17 UBE/setmana
Perill Més de 28 UBE/setmana Més de 17 UBE/setmana
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) indica que no hi ha una quantitat «segura» per sota de la qual no hi hagi riscs. S’estima que a partir de certa quantitat en un mateix dia pot haver-hi un consum de risc.
A més del tipus i quantitat d’alcohol consumits, hi ha circumstàncies que influeixen en l’efecte de l’alcohol a l’organisme:
· Edat: és més perjudicial per als/a les joves, ja que el seu cervell està en procés de desenvolupament.
· Pes i sexe: afecta més les persones amb menor massa corporal. També, com que és una substància hidrosoluble, afecta més les dones, ja que tenen major proporció de greix al cos.
· Quantitat i rapidesa de la ingesta: hi ha major intoxicació com més quantitat, més ràpidament i en menys temps es begui.
· Les begudes alcohòliques amb gas carbònic com, per exemple, el cava, o les combinades amb begudes carbòniques (coles, tòniques, etc.) s’absorbeixen més ràpidament, i s’accelera la intoxicació.
· Beure alcohol amb l’estómac buit: si l’alcohol, de camí a l’intestí prim, es troba amb l’estómac ple d’aliments, aquests faran que se’n retardi l’absorció, i s’alenteixi la intoxicació (encara que no s’eviten els danys a l’organisme).
· Combinació amb altres substàncies: si es barreja amb altres substàncies depressores (tranquil·litzants, analgèsics, etc.), se’n potencien els efectes sedants; si es combina amb estimulants (èxtasi, amfetamina, etc.), augmenten la deshidratació i el risc d’un cop de calor; i si es pren amb cocaïna, augmenta la toxicitat d’ambdues substàncies.